4 DE FEBRER DE 1978 - PREGÓ DE BENVINGUDA

 11 de febrer de 2021 - DIJOUS GRAS

4 de febrer de 1978. Comité de benvinguda de SAR Carnestolte XVIII.
Amb Francesc Martí i Queixalós, pregoner, a la dreta de la imatge.

Tot seguit reproduiem el text del primer pregó d'aquesta nova etapa postfranquista. En record, i homenatge, a totes aquelles persones que creieren en el potencial del nostre Carnaval!


PREGO DE BENVINGUDA ALS SENYORS REIS CARNESTOLTES XVIIIè I LA SEVA GENTIL MULLER, LA REINA PIMPOLLA Iª, QUE EN NOM DE LA CIUTAT DE REUS VA ESCRIURE I DIR FRANCESC MARTI I QUEIXALOS A LA PLACA DE LES COLS EL DISSABTE 4 DE FEBRER 1978.


No, amics reusencs. No és culpa vostra si l'enllustradíssima Subsecretaría de Protocols, Blenocols i demés Galindaines de la Casa Real de les Imperialíssimes Carnestolendes m'han anomenat Pregoner a Reus I’any del 1978. El que passa és que el Senyor Xaripa, el darrer trompetaire, s'en va anar a Can Pistraus a torrar castanyes... Així que preneu-vos-en la raó en paga si no ho faig millor. I com que no soc ni Modest, ni Bonifaç, ni Pare Pedaç, escolteu, si us plau, el sermó de benvinguda a l'alegría reusenca pel Primer Carnestoltes fet en el darrer quart del segle que vivim, que patim, i que patim-patan.


Magestat i Senyora: Enllustradíssimes autoritats: Ganxetes i ganxets:


"A Reus enganxen, us dic jo, formal

i Vos heu demostrat que és veritat

a l'haver retornat a la Ciutat

del Prim i Prats per viure el Carnaval. 


Beureu guisqui, mistela i bon cidral

i menjareu pollastre amb pa torrat;

però guarde'm per vostra Majestat,

xampany per prendre un bany si un bany us cal.


Ja sou aquí, Senyor de la Barrila!

Us saludem. Rebéu la benvinguda

del pa, el confit d'ametlla i les ensoltes.


Els vostres súbdits som. Som una pila

els qui eixequem els cors en la rebuda. 

Es Reus qui crida:

Visca el Carnestoltes!

Visca el Carnestoltes!!

Visca el Carnestoltes!!!


Comarcans i reusencs: Senyores, joventes, infants i homenots: Aquest gran Senyor i la seva Dona son les sereníssimes magestats Carnestolendes que duen al nostre Poble la xerinola ciutadana. Nenes que n'escolteu: Mireu cóm n'es de "macu" i "remacu" el senyor Carnestoltes. Sembla un sol de maig! Té galtes de coca amb cabell d'àngel! I Vos, Senyor, aquí teniu el vostre Poble picant de peus i de mans…


En aquesta plaça hi son els padrins i les padrines Catarines que us havíen conegut, personalment, en els antics Carnestoltes. Els mes jovincells son ganxetes i ganxets de l'Edat del Pot de Llauna de la Llet de la Vaca Emmurriada. Tots ells amb cares de Pasques Florides.


De Montroig del Camp, de Montbrió del Camp, de Les Borges del Camp de la Selva del Camp i de la Vilaplana det Camp, son vinguts avui a Reus, nogensmenys del noranta set per cent de llur veïns. De Cambrils de Mar han arribat peixeteres fresques i gentils com un tall rodó de cuixa de lluç totjust pescat. De Riudoms, Vinyols i de L'Alforja, del Camp, les mes maques plegadores d'avellanes. De Vilanova de L'Escornalbou un pet d'hereus i de fradisterns que fan caure la baba. De L'Argentera, Dosaigües i Riudecanyes, costelletes d'anyell de bona llet. De Prades rovellons sucats amb all i oli d'Ulldemolins. De Capafonts dues dotzenes de cassoles amb llebres estofades, caçades a tren d'aubada a la Llúdriga. Se les cruspirà la Comissió abans que ens vingui la Quaresma plena de congre fet amb cartró-pedra i badeixo remullat. De L'Albiol ens han promés una plàtera de figues de moro; no les havem rebut, encara, però sabem que les estàn afeitant pel camí. De La Febró una col-lecció de sogrest de bon veure: Son les que, en aquest moment, estàn guaitant al balcó principal de Casa de de la Vila. De Botarell, tres càrregues de ví més generós que la María de la Piga. De Vandellós una computadora que diu de memòria la bona ventura per la setmana entrant. I, finalment, del Miami-Platja, de L'Hospitalet del Nano i de La Vilaseca que ha bescanviat la Solsina per un Salou que té mes musclos, cent-vint-i-tres monobiquinis que rifarem aquesta vetlla desprès de sopar, a la Plaça de la Puríssima Farinera, a les noietes que li hagin aclucat un ull viu a qualsevol dels membres de la Comissió Carnestolenda.


Magestats: Ara ens hauríem d'haver posat drets escoltant el Coet Speteck de Reus. Pero el Roble està, encara, afònic de quan el va cantar l'any darrer com ho fa tots els vuint-i -vuits de desembre. En lloc d'això i en honor d'aquesta gentada que és la dels Barris de tot Reus, menys la de l'altra Barri, i per quant tots ells varen donar el "SI, PARE" a l'ésser "referendummunicipardalitzats" al prentar-los-hi si volíeu que Vos vinguéssiu aquest any a Reus, us llegiré un versot rebut del Perot Tantarantà del Setmanari Reus; i que diu:


A Reus el vostre avi, Magestat,

amb una capa negra, lluenta i flonja

per l'Estació de Reus a La Canonja

hi venía joiós i espatarrat


Li donava les claus i la tiara

el senyor Batlle a peu de tren i estrep.

I el vostre avi cridava: "Senyor Pep:

vobis teum civitis botifarra".


Allà el rebien habillats amb fracs

els Cochs, Rodons, Borrassos i Queralts;

Colomines, Pedroles, Pons, Nadals,

Quers, Niepces, Casagualdes i Sistachs.


Lloses, Casajoanes i Marquets;

Victorinos, Solars, Gorts i Martins;

Tàpies, Freixes, Gasulls i Josepets;

Sabaters, Puigoriols i Florentins.


Els galindois de Reus -que són els vostres-

cavalcaven darrera de la tropa;

duguent tots, a la ma, el barret de copa

comanats per l'alcalde senyor Sostres.


Després era endagada cerca-vila

per Plaça Llibertat, l'Ampla i Llovera

fins L'Olimpus: L'Olimpus, llavors, era,

més gran i més bonic que Ca La Vila. 


Sota un joiel de sopes d'all i argent

us era encasquetada una corona: 

Qué cofoi que hi estàveu a la trona,

mentre una dona grossa us feia vent! 


En prova de respecte el senyor Prat,

agenollat sobre un coixí de punta,

us besava la ma en nom de la junta,

i estrenava el vostre avi el seu regnat. 


proclamant un Edicte sobirà

que a la Ciutat de Reus posava setge:

Manant que a qui patís de mal de fetge

pel Carnaval l'havia de dinyar.


Ara, Magestats, estava programada la sortida de dos trompetaires. Això, no es pas possible puix segons ens diu el senyor Governador del Carnestoltes estan defensant a cops de clarinet el cotxe que havien deixat mal aparcat davant la. Funerària. I que els volía prendre la grúa municipal. M'en sortiré del pas llegint l'Edicte vostre que m'ha lliurat el Ministre del Benestar Estomacal de la Beta d'Espardenya Negra. Escolteu-lo, punyeta!


Reus quatre de febrer, avui, dissabte.

JQ, CARNESTCITES DEL SETANTA-VUIT:

A tots els súbdits meus: Nest ben cuit

del vostre ensopiment! Coca amb recapte


mano a tots els ganxets i Gent del Camp 

que d'avui a chimarts mengeu, plegats;

que tots, ballant, anéssiu disfressats

oblidant, per tres dies, l'Aviram.


Que cases i cafés... de Camareres

no tanquèssiu de dia ni a les nits.

Concedeixo amnistía pels marits

I lescunyades massa-marmanyeres.


Dcreto llibertat a tota dona

que al marit seuli penjt esquella o banyes

durant el Carnaval, Prou teleranyes

i proa, amics, de fer ballar la mona! 


Declaro inhábils cent seixanta diez

i perdono les lletres protestades.

Que, tothom, cobri dobles setmanades

i els nebots no ensarronin més les ties. 


Pena de mort de riure a la tristor. 

Pessigolles als gendres capsigranys 

i a tots els que heu vingut a Reus força anys

de gresca, de la bona, pel muixó!


I prou, súbdits lleials del Reus lleial.

Amunt i crits! Féu vía ciutadans.

Qui us mana que poseu els peus ben plans

soc CARNESTCLTES, JO. REI DEL CIDRAL.


Silenci una vegada més! Perquè, ara, havem de deixar que ses Carnestolendes Magestats escoltin, simbòlicament, passar els Gegants: La Vitxeta i el Vitxet, els Morus i els Indis junt amb les noves parelles del xaponesos i els negres. Aquests darrers alletats, com els antics, per La Mulassa, a Perruqueria del senyor Lloses, fill.


Al PREGONER li plaurà, ara, el recordar la "barca" del Círculo;' que era una bany era amb rodes... Il paraigues i el llum de ganxo que era tret al carrer de Les Galanes per la bona gent de La Palma quan, a Reus, la festassa era grossa. I els caramels llençats de les carrosses; i aquells vidres de les botigues i dels fanals protegits amb fullola per tal de que no els xafèssin els confitse. Qui sap si Reus és va fer ric gràcies als pessetots de plata tirats pels prohoms reusencs en les cavalcades famoses i xamos es? Perquè,


En quin lloc més, del món, hi ha un Speteck? 

En quin Poble cercàren la manera 

de dur el Mar al Raval de Robuster?


Senyora i Senyor: Els Savis de Reus us faràn Mestre Paperinaire i conseller de l'Institut de la Gota de la Llet, si tot surt bé. Puix la Comissió voldria que tornéssiu a Reus Vos, els vostres fills i els vostres néts, anys a venir. En aquest ta avinentesa estaréu obligat a anar a ballar... Però la ballareu amb les xiquetes més maques són hi ha món! I triareu i remenareu tant com vos dongui la realíssima gana! I la Vostra Es posa festejarà amb els galindois més rexinxolats... I us afartarem de Vitamina "Ella": Llangosta, llangostins, llangonissa, llonses, llomillo i llepolíes per deturar un tren vertebrat i la mare que l'aguanta. No trobareu, però, ressopons de dure al Cafés de París, a cal Botella a Ca la Pauleta del senyor Modest Cervelló. Ni aquelles segones parts dels ball de "L’Olimpus" on-hi deixaven entrar a les senyores de Chez Didà, Chez Rosarió i dels Grans Magatsems de Ca la Sol. La vostra dinastía ha estat sempre tractada a Reus a cós de rei d'espases, de rei de copes i de rei d'oros. Qui sap, si, per això, els vostres avantpassats hi estiraven la pota potinera a la nostra ciutat! Ah; però sigui com sigui la gresca continuarà puig les entrades son venudes... Els metges no arribaven, mai, a temps a les malalties dels vostres majors. Un poeta de fil i beta va dir el perquè. Jo crec que és una mentida com una casa de barrets, però el vers us el llegiré, peti qui peti, Magestat:


-Senyor Pepet: L’espera la tartana-

dèia la raspa guerxa amb gest sorrut.

I el doctor don Josep, com un put-put,

marxava tot content amb la tartarra

a recceptar un xerop a la fulana.


-Senyor Francas: L’espera la tartanat-

li dèia Ia cambrera Catarina,

amb cofia, davantal i mantellina.

I el doctor don Pancràs al punt guillava

a veure com estava la fulana.


-Senyor Andreuet: L'espera la tartana-

cridava una veina mig tarona.

I el doctor Andreu, botent més que una mona,

enganxava la mula a la tartana

i anava a pintar el lit de la fulana.


-Senyor Quimet: UII viu que hi ha fulana-

li dèien les viudotes del veinat.

I el doctor Quim, als baixos rellogats,

posava oli al llum de la tartana:

No pas a la fulana, malpensats!


Aleshores, cal dir, els marits tenien absolució mil-lenària els dies de Carnestoltes. Avui, les coses, no són, pas, així, Magestata El tenir una fulana, una sola, fa riurer! El posar banyes al marit, sempre que pugui passar-pel carrer del Vidre, ja no és delicte... Vull creure que aquest dies ho passareu de tomacó de mico. Us feran presidir –presidir no

vol dir sempre anar a presidi- una sessió municipardal... Crec que us volen demanar que empedrèssit el camí fons de la Bassa Nova i que estrenéssiu l’enximplamenta de la carretera de Reus a Tarragona. No sé si ho ressistiréu, pero no en fotèssiu gaire càs. A Reus som així, i ho serem, mentre la Tronada tingui trons.


Vos,-Magestat, morireu a Reus. Us veig cloc-i-piu i els doctors Ponts, Canons, Fontom, Trons de la Sala de Cuidados Interins del nostre Hospital no us apedeçaràn pas. Un cop mort seréu posat sota els portxos de Cal senyor Nicolau, fideuer, del Castell. Si en trobessim una d'autèntica, una xicote rossa us faría vent amb una canya de la Riera de la Beurada. La vostra imperialíssima muller us plorarà a bots i barrals com si fossim el día de l'aiguat de Santa Tecla! Els vostres ministres, batlle i consellers pedran l'esperança de cobrar la jubilació per la vellesa: Però us ploraràn, també, regalant, figues secallones a la gentada que us vindrà a besar la postra realissima pota estirada del tot. Hauréu mort amb les sabates enllustrades i això, a Reus, no ho pot assolir tothom que vol, punyetera punyeta! I sereu cremat a la plaça de les Cols com si fóssiu aquella falla de la sueca, el biquini i el pollastrot que va acabar com el rosari dels canonges...


Però no us vull empipar, pas, més, amb coses tristes. Per acabar la festa en pau, us diré:


Estéu a Reus, el vostre Reus, que és vostre:

En nom dels reusencs i reusenques:

Benvingut i força al canut! 

Que per molts anys podèssiu fer tan bones obres. 

Magestat: Podeu pixar en pau. 

Visca Reus!


Francesc MARTI I QUEIXALOS

 -Mestre dels Mestres Paperinaires -


Aquest PREGO queda dedicat en la seva edició autógrafa-mecanografica-original i sense copies al bon amic i excel-lentíssim, de bó i de bó, Governador del Carnestoltes-1978, N' Estanis Padrola del Campanaret.


Cap comentari: