Monarca que ha intentat regnar, però ningú li ha fet el més mínim cas malgrat tenir tots els papers regularitzats i oficialment en regla, els dies 3, 4, 5, 6 i 7 de març de l’any 2011 dC
A la molt fidel, dos cops lleial, imperial i atenta ciutat, excel·lentíssima i esforçada ciutat de Reus, Jo, en Sebastià-Petrus Misericordiosus, com a Fidel Notari de la Reial Casa de Ses Majestats els Carnestoltes reusencs, amb el cor encongit per la sobtada mort de Sa Majestat el Rei Carnestoltes LI víctima d’un empatx d’innecessària legalitat, agreujat per un col·lapse generalitzat de papers, pòlisses, certificats, estatuts i actes fundacionals que, en el seu conjunt, l’han avocat a una situació d’irreversible angoixa i depressió amb conseqüències discordants i d’escissió multifuncional en el conjunt del seu organisme.
Per tant, jo lleial a la manifestada voluntat del monarca, faig públiques les seves darreres voluntats que, redactades hologràficament pel finat, ha deixat indicades per al general coneixement i compliment de tota la ciutadania reusenca.
“Reusenques i reusencs, ganxetes i ganxets, gent de vila i fora vila, tots plegats i arreplegats, llegiu i escolteu, el que Jo, Sa Graciosa Majestat el 51è Rei Carnestoltes reusenc, amb totes les meves facultats mentals a ple rendiment i algunes facultats psíquiques i físiques fent figa, i veient que això ja s’acaba, si és que en algun moment havia començat, escric de la meva pròpia mà, mentre les meves esgotades metgesses, infermeres i serventes busquen entre les dependències del faraònic nou hospital de Sant Joan un espai tranquil on poder expirar i acabar de redactar els meus darrers desitjos, capricis, voluntats i ordres que, entenent-les o no, són les que són i, per tant, les haureu de complir obligatòriament, us agradin o us desagradin.
En nom de la disbauxa i la luxúria, l’orgasme i el poc seny, de la gola i la peresa, la supèrbia i l’enveja, la ira i l’avarícia, i molt especialment del sentit comú, del qual fa temps que n’esteu molt mancats, Jo el vostre reial monarca humilment us imploro, demano i exigeixo, oh! els meus fidels súbdits, que abans de cantar-me les absoltes, escapçar-me un braç, cremar-me a la foguera, recollir les últimes restes i deixar pas a la Vella Quaresma, em dediqueu uns moments d’atenció, ja que aquí us deixo el meu darrer sermó:
S'ha acabat el fer xivarri, si més no fins l'any que ve
que la FRAC ho fa de conya, i els de l’ACOCA també.
Esteu obligats a entendre’s, a lluitar pel carnaval
que quatre papers no us separin, no foteu més l’animal.
No feu com els vostres polítics, que obsessionats en fer sarau
per obtenir el vostre vot, fins i tot, us convidaran al Suau.
La política reusenca és, en dolent, un gran teatrillo
i fins el 22 de maig, us vendran el seu mercadillo.
Ni sociates, ni convergents, ni peperos, ni verds, ni esquerrans,
tots els candidats busquen, fer els seus comptes més grans.
Però enguany la cosa es complica, amb ara, cups i independents
i ens dóna un ampli ventall, que a mi no m’agrada gens.
Del gran Ariel Santamaria i els seus nens de la Cori, què us diria,
doncs que fa quatre anys, amb guitarra i fotocòpies, prometia.
Però només amb promeses i paraules, no es guanya
que als plens convé clavar-los, fins el fons, la banya.
No ens calen restes romanes, Patrimoni de la Humanitat
per tenir-les abandonades, entre merda, fongs i humitat.
Estem envoltats de natura, som referent comercial
som el far de la cultura, i del Camp la capital.
Reus ciutat de botigues, res de centres comercials
compreu on tota la vida, gasteu al tomb de ravals.
Que no us desvetlli l’IKEA, o si el Corte Inglés obriran
són grans centres consumistes, i els calés us fotran.
No hi ha res com la compra de tota la vida, amb passejada inclosa
que de l’enderroc de la fira, ha nascut una estructura horrorosa.
Compreu a les botigues de sota casa, a les dels botiguers units
i no m’oblido als del tomb, que sinó es quedaran entristits.
Us han endinyat el carril bici, al mig del tomb de ravals
i ara tenen gran desfici, per a que li foteu fort als pedals.
Hem d’anar de modernillos, i el bicing haurem d’usar
per la nova parida de moda, milers d’euros caldrà gastar.
Estan fent a Bellisens, una gran obra incompresa
amb avingudes, carrers i places, però sense cap empresa
Quatre anys porten d’obres, de reformes i improvisacions
i les properes setmanes, unes quantes d’inauguracions.
I no us obsessioneu, que ningú es profeta a casa seva
que si seguiu així d’afrontats, acabareu com els de la ceba.
Que per sortir a la foto, i voler donar la nota
han arribar barallats, fins el Tribunal de la Rota.
Carnavalers i carnavaleres, lluiteu per la nostra festa
la festa del Carnestoltes, la festa de la gran gresca.
No us esmerceu en esforços inútils, que per carnaval tot si val
que tots junts podem fer de la festa, el més gran festival.
No sigueu cagamandúrries, no sigueu forassenyats
que els pocs dies de festa són, cada cop més preuats.
I feu-me cas d’una vegada, i feu servir el sentit comú
que us ho mana i dicta, el vostre Carnestoltes, el cinquanta-u.
Ego, Rex Carnestoltes LI
Reddis, prostridie nonas martius, annus MMDCCLXIV ad urbe condita
O que ve a ser el mateix,
Jo, el 51è Rei Carnestoltes
Reus, 8 de març de 2011.
A la molt fidel, dos cops lleial, imperial i atenta ciutat, excel·lentíssima i esforçada ciutat de Reus, Jo, en Sebastià-Petrus Misericordiosus, com a Fidel Notari de la Reial Casa de Ses Majestats els Carnestoltes reusencs, amb el cor encongit per la sobtada mort de Sa Majestat el Rei Carnestoltes LI víctima d’un empatx d’innecessària legalitat, agreujat per un col·lapse generalitzat de papers, pòlisses, certificats, estatuts i actes fundacionals que, en el seu conjunt, l’han avocat a una situació d’irreversible angoixa i depressió amb conseqüències discordants i d’escissió multifuncional en el conjunt del seu organisme.
Per tant, jo lleial a la manifestada voluntat del monarca, faig públiques les seves darreres voluntats que, redactades hologràficament pel finat, ha deixat indicades per al general coneixement i compliment de tota la ciutadania reusenca.
“Reusenques i reusencs, ganxetes i ganxets, gent de vila i fora vila, tots plegats i arreplegats, llegiu i escolteu, el que Jo, Sa Graciosa Majestat el 51è Rei Carnestoltes reusenc, amb totes les meves facultats mentals a ple rendiment i algunes facultats psíquiques i físiques fent figa, i veient que això ja s’acaba, si és que en algun moment havia començat, escric de la meva pròpia mà, mentre les meves esgotades metgesses, infermeres i serventes busquen entre les dependències del faraònic nou hospital de Sant Joan un espai tranquil on poder expirar i acabar de redactar els meus darrers desitjos, capricis, voluntats i ordres que, entenent-les o no, són les que són i, per tant, les haureu de complir obligatòriament, us agradin o us desagradin.
En nom de la disbauxa i la luxúria, l’orgasme i el poc seny, de la gola i la peresa, la supèrbia i l’enveja, la ira i l’avarícia, i molt especialment del sentit comú, del qual fa temps que n’esteu molt mancats, Jo el vostre reial monarca humilment us imploro, demano i exigeixo, oh! els meus fidels súbdits, que abans de cantar-me les absoltes, escapçar-me un braç, cremar-me a la foguera, recollir les últimes restes i deixar pas a la Vella Quaresma, em dediqueu uns moments d’atenció, ja que aquí us deixo el meu darrer sermó:
S'ha acabat el fer xivarri, si més no fins l'any que ve
que la FRAC ho fa de conya, i els de l’ACOCA també.
Esteu obligats a entendre’s, a lluitar pel carnaval
que quatre papers no us separin, no foteu més l’animal.
No feu com els vostres polítics, que obsessionats en fer sarau
per obtenir el vostre vot, fins i tot, us convidaran al Suau.
La política reusenca és, en dolent, un gran teatrillo
i fins el 22 de maig, us vendran el seu mercadillo.
Ni sociates, ni convergents, ni peperos, ni verds, ni esquerrans,
tots els candidats busquen, fer els seus comptes més grans.
Però enguany la cosa es complica, amb ara, cups i independents
i ens dóna un ampli ventall, que a mi no m’agrada gens.
Del gran Ariel Santamaria i els seus nens de la Cori, què us diria,
doncs que fa quatre anys, amb guitarra i fotocòpies, prometia.
Però només amb promeses i paraules, no es guanya
que als plens convé clavar-los, fins el fons, la banya.
No ens calen restes romanes, Patrimoni de la Humanitat
per tenir-les abandonades, entre merda, fongs i humitat.
Estem envoltats de natura, som referent comercial
som el far de la cultura, i del Camp la capital.
Reus ciutat de botigues, res de centres comercials
compreu on tota la vida, gasteu al tomb de ravals.
Que no us desvetlli l’IKEA, o si el Corte Inglés obriran
són grans centres consumistes, i els calés us fotran.
No hi ha res com la compra de tota la vida, amb passejada inclosa
que de l’enderroc de la fira, ha nascut una estructura horrorosa.
Compreu a les botigues de sota casa, a les dels botiguers units
i no m’oblido als del tomb, que sinó es quedaran entristits.
Us han endinyat el carril bici, al mig del tomb de ravals
i ara tenen gran desfici, per a que li foteu fort als pedals.
Hem d’anar de modernillos, i el bicing haurem d’usar
per la nova parida de moda, milers d’euros caldrà gastar.
Estan fent a Bellisens, una gran obra incompresa
amb avingudes, carrers i places, però sense cap empresa
Quatre anys porten d’obres, de reformes i improvisacions
i les properes setmanes, unes quantes d’inauguracions.
I no us obsessioneu, que ningú es profeta a casa seva
que si seguiu així d’afrontats, acabareu com els de la ceba.
Que per sortir a la foto, i voler donar la nota
han arribar barallats, fins el Tribunal de la Rota.
Carnavalers i carnavaleres, lluiteu per la nostra festa
la festa del Carnestoltes, la festa de la gran gresca.
No us esmerceu en esforços inútils, que per carnaval tot si val
que tots junts podem fer de la festa, el més gran festival.
No sigueu cagamandúrries, no sigueu forassenyats
que els pocs dies de festa són, cada cop més preuats.
I feu-me cas d’una vegada, i feu servir el sentit comú
que us ho mana i dicta, el vostre Carnestoltes, el cinquanta-u.
Ego, Rex Carnestoltes LI
Reddis, prostridie nonas martius, annus MMDCCLXIV ad urbe condita
O que ve a ser el mateix,
Jo, el 51è Rei Carnestoltes
Reus, 8 de març de 2011.
1 comentari:
Espero que descansi en pau, i que el seu successor arribi amb molta més trempera, il·lusió i originalitat pel nostre carnaval.
Que visca el Carnaval de Reus, i la malenconia em fa recordar els carnavals dels anys 90.
Publica un comentari a l'entrada