DARRERES VOLUNTATS
DE SA GRACIOSA MAJESTAT EL
REI CARNESTOLTES, LIV
Que ha regnat els dies 27 i 28 de febrer i 1, 2, 3
i 4 de març, de l’any del bicentenari del naixement del General Prim / 1814-2014
Testament apòcrif i no autoritzat,
por la Autoridad Carnavalera habitual
A la Molt Fidel, Dos Cops Lleial,
Imperial i Atenta, Excel·lentíssima, Esforçada,
catalanitzada i carnavalitzada Ciutat de Reus.
In nomine dei, rex
carnival excelse!
Jo, el Molt Honorable Sebastià-Petrus Misericordiosus,
com a Primer Notari de la Reial Casa de Sa
Majestat el Rei Carnestoltes, amb el cor encongit, i amb la cinquena extremitat
totalment expandida, dono fe de la veracitat de l’expiració del 54è Rei
Carnestoltes. Feta l’oportuna autòpsia, dirigida pel prestigiós historiador Don
Paco Péres Abel·là, ens ha certificat que la causa més probable de l’òbit ha
estat un empatx de pronoms febles,
d’accents diacrítics, de dièresis i d’altres normes ortogràfiques que ha hagut
d’aprendre després del procés de catalanització. Tot i que no descarta la
possibilitat que hagi estat estrangulat pels sectors republicans locals.
En conseqüència, i en compliment de les meves obligacions
i en rigorosa realització de les gracioses voluntats del monarca finat, faig
públics els seus darrers desitjos que, dictats per la seva reial boca, han de ser
compel·lides per tots el ciutadans d’aquesta trista ciutat:
“Ganxetes i ganxets, i d’altres persones de mal viure i
que vestiu diferent, escolteu el que Jo, Sa Graciosíssima Majestat el Rei
Carnestoltes LIV, amb els suport dels germans catalanitzadors i, de vegades,
victorejat per la meva “camarilla españolizadora”, i verificant que el meu regnat ha de tenir un final,
declamo les meves últimes i més importants voluntats i capricis que, perquè jo
ho dic i en sóc el rei, són d’obligat
compliment, en siguin o no del vostre vulgar gust.
En nom de la luxúria, la gola, la peresa, la supèrbia, l’enveja,
la ira i l’avarícia; i molt especialment en nom dels orgasmes que no heu tingut
aquests dies, Jo, Sa Graciosa Majestat, amb
les meves gònades ben escurades i la ullera posterior ben escaldada, us imposo
a vosaltres, els meus frac-turats súbdits que, abans de cantar-me el darrer
himne fúnebre, esmicolar-me com un trist bacallà empotant-me l’extremitat més
apreciada i deixar pas a la
Vella Quaresma, em dediqueu uns moments d’atenció, ja que
aquí us deixo el meu darrer sermó:
S’ha acabat la festa, la gatzara del meu curt regnat,
plena d’incompetències, que no han estat del meu grat!
Volíeu un pregó ple de gresca i xerinola,i l’hauríeu
cagat,
si auxili no haguéssiu buscat, en els pecadors de la
Germandat.
Però la celebració s’avançà, amb l’elecció del cartell,
que amb el gust que us caracteritza, sempre guanya el més
“bell”.
Heu redactat unes bases, plenes de condicionants,
però si guanyen “els
meus amics”, aquestes no són importants.
I el vostre president, simpàtic, extravertit i espavilat,
amb el seu perfil progressista, el debat ha donat per tancat.
“Si no ho prohibeix l’Alcalde”, el pobret Pellicer,
“el cartell dels meus amics,
és guanyador i primer”.
Us prometeren una festa, “amable i familiar”,
i el resultat, com sempre, un càsting força vulgar.
No hi ha sàtira ni burla, ni gent tocant els collons,
molta ploma desplomada, i disfresses amb mil lluentons.
Envejosos com sou, del carnaval tarragoní,
el Diari us el vengué, com el millor que es fa per aquí.
Si desfilar en renglera, és dels grans carnavals,
prepareu-vos pelacanyes!, tenim el tomb de ravals!
I el vostre alcalde Pellicer, sentint-se il·luminat,
el seguici pelacanyes, per Sant Pere ha convidat.
Intercanvi de parelles, amb els gegants fareu,
i la festa serà genial, especialment si el voteu.
I parlant de votacions, l’any vinent: ELECCIONS!
els partits ja es preparen i assagen les felicitacions.
Repetirà en Carles, l’intrèpid convergent?
o poder canviarà la llista, amb gent més competent?
Els del Castell es renoven, i moltes cares es nouen,
han refet una llista, amb la gran jove promesa
socialista.
Influent a Madrid, i assegut al costat del Rubalcaba,
de ben segur que les promeses mai se les acaba.
El nou líder socialista, oh! quin gran honor!
reusenc fins a la medul·la, i fill de la gran Leonor.
Ha mamat el carnestoltes, a casa mil instants,
ara seran promeses, de canvis importants.
Any 2014, bicentenari de Joan Prim, despeses i
commemoracions,
fotos, mòmies i diaris, i al costat del Borbó, mil
celebracions.
Ves en compte Pellicer, és germà d’una imputada,
no fos cas que et prengués, la cartera i la mesada.
Serà tot un any de “luju”,
amb el General Prim,
però qui ens retornarà, al nostre enyorat Plim?
Lluiteu per les coses pròpies, que són de la ciutat,
que amb els que us governen, ja prou l’heu cagat!
No sigueu cagamandúrries, no sigueu forassenyats,
que els pocs dies de festa, cada dia seran més
preuats.
I feu-me cas d’una vegada, i pregunteu-vos el per
què,
que us ho mana, el vostre Carnestoltes, el cinquanta-quatrè.
I fot-li que és de Reus!
Ego, unice LIV Carnival Rex
Reddis, ante dien quartum martius, annus MMDCCLXVII ad
urbe condita
Que passat al nostre llatí evolucionat, vindria a dir:
Jo, l’únic 54è Rei Carnestoltes
Reus, 4 de març de 2014
