DARRERES VOLUNTATS

DARRERES VOLUNTATS

DE SA GRACIOSA MAJESTAT EL

REI CARNESTOLTES, LIV

Que ha regnat els dies 27 i 28 de febrer i 1, 2, 3 i 4 de març, de l’any del bicentenari del naixement del General Prim / 1814-2014

Testament apòcrif i no autoritzat, 

por la Autoridad Carnavalera habitual

A la Molt Fidel, Dos Cops Lleial, Imperial i Atenta, Excel·lentíssima,  Esforçada, catalanitzada i carnavalitzada Ciutat de Reus.  

In nomine dei, rex carnival excelse!

Jo, el Molt Honorable Sebastià-Petrus Misericordiosus, com a Primer  Notari de la Reial Casa de Sa Majestat el Rei Carnestoltes, amb el cor encongit, i amb la cinquena extremitat totalment expandida, dono fe de la veracitat de l’expiració del 54è Rei Carnestoltes. Feta l’oportuna autòpsia, dirigida pel prestigiós historiador Don Paco Péres Abel·là, ens ha certificat que la causa més probable de l’òbit ha estat un  empatx de pronoms febles, d’accents diacrítics, de dièresis i d’altres normes ortogràfiques que ha hagut d’aprendre després del procés de catalanització. Tot i que no descarta la possibilitat que hagi estat estrangulat pels sectors republicans locals.

En conseqüència, i en compliment de les meves obligacions i en rigorosa realització de les gracioses voluntats del monarca finat, faig públics els seus darrers desitjos que, dictats per la seva reial boca, han de ser compel·lides per tots el ciutadans d’aquesta trista ciutat:

“Ganxetes i ganxets, i d’altres persones de mal viure i que vestiu diferent, escolteu el que Jo, Sa Graciosíssima Majestat el Rei Carnestoltes LIV, amb els suport dels germans catalanitzadors i, de vegades, victorejat per la meva “camarilla españolizadora”, i verificant que el meu regnat ha de tenir un final, declamo les meves últimes i més importants voluntats i capricis que, perquè jo ho dic i en sóc el rei, són d’obligat  compliment, en siguin o no del vostre vulgar gust.

En nom de la luxúria, la gola, la peresa, la supèrbia, l’enveja, la ira i l’avarícia; i molt especialment en nom dels orgasmes que no heu tingut aquests dies, Jo, Sa Graciosa  Majestat, amb les meves gònades ben escurades i la ullera posterior ben escaldada, us imposo a vosaltres, els meus frac-turats súbdits que, abans de cantar-me el darrer himne fúnebre, esmicolar-me com un trist bacallà empotant-me l’extremitat més apreciada i deixar pas a la Vella Quaresma, em dediqueu uns moments d’atenció, ja que aquí us deixo el meu darrer sermó:

  

S’ha acabat la festa, la gatzara del meu curt regnat,

plena d’incompetències, que no han estat del meu grat!

Volíeu un pregó ple de gresca i xerinola,i l’hauríeu cagat,

si auxili no haguéssiu buscat, en els pecadors de la Germandat.

Però la celebració s’avançà, amb l’elecció del cartell,

que amb el gust que us caracteritza, sempre guanya el més “bell”.

Heu redactat unes bases, plenes de condicionants,

però si guanyen “els meus amics”, aquestes no són importants.

I el vostre president, simpàtic, extravertit i espavilat,

amb el seu perfil progressista, el debat ha donat per tancat.

“Si no ho prohibeix l’Alcalde”, el pobret Pellicer,

“el cartell dels meus amics, és guanyador i primer”.

Us prometeren una festa, “amable i familiar”,

i el resultat, com sempre, un càsting força vulgar.

No hi ha sàtira ni burla, ni gent tocant els collons,

molta ploma desplomada, i disfresses amb mil lluentons.

Envejosos com sou, del carnaval tarragoní,

el Diari us el vengué, com el millor que es fa per aquí.

Si desfilar en renglera, és dels grans carnavals,

prepareu-vos pelacanyes!, tenim el tomb de ravals! 

I el vostre alcalde Pellicer, sentint-se il·luminat,

el seguici pelacanyes, per Sant Pere ha convidat.

Intercanvi de parelles, amb els gegants fareu,

i la festa serà genial, especialment si el voteu.

I parlant de votacions, l’any vinent: ELECCIONS!

els partits ja es preparen i assagen les felicitacions.

Repetirà en Carles, l’intrèpid convergent?

o poder canviarà la llista, amb gent més competent?

Els del Castell es renoven, i moltes cares es nouen,

han refet una llista, amb la gran jove promesa socialista.

Influent a Madrid, i assegut al costat del Rubalcaba,

de ben segur que les promeses mai se les acaba.

El nou líder socialista, oh! quin gran honor!

reusenc fins a la medul·la, i fill de la gran Leonor.

Ha mamat el carnestoltes, a casa mil instants,

ara seran promeses, de canvis importants.

Any 2014, bicentenari de Joan Prim, despeses i commemoracions,

fotos, mòmies i diaris, i al costat del Borbó, mil celebracions.

Ves en compte Pellicer, és germà d’una imputada,

no fos cas que et prengués, la cartera i la mesada. 

Serà tot un any de “luju”, amb el General Prim,

però qui ens retornarà, al nostre enyorat Plim? 

Lluiteu per les coses pròpies, que són de la ciutat,

que amb els que us governen, ja prou l’heu cagat!

No sigueu cagamandúrries, no sigueu forassenyats,

que els pocs dies de festa, cada dia seran més preuats. 

I feu-me cas d’una vegada, i pregunteu-vos el per què, 

que us ho mana, el vostre Carnestoltes, el cinquanta-quatrè.

I fot-li que és de Reus!

Ego, unice LIV Carnival Rex

Reddis, ante dien quartum martius, annus MMDCCLXVII ad urbe condita

Que passat al nostre llatí evolucionat, vindria a dir:

Jo, l’únic 54è Rei Carnestoltes

Reus, 4 de març de 2014