REIAL PRÈDICA DE
SA MAJESTAT LA REINA
PRÈDICA
Reusenques!!
Quina ganga,
m’han
triat un indret,
que
pel seu tarannà,
m’esdevé
molt discret.
tanta
festa em matarà!
i
encara queden quatre dies,
des
del dijous, que vaig arribar!
Recordant
els vostres fets,
estic
contenta, i he decidit,
en
veure el vostre progrés,
fotre’s
quatre bolets.
Us
ho he de confessar,
amb
el rei carnestoltes,
m’he
casat per conveniència,
per
la ciutat, governar.
Amb
qui m’he muntat el sarau,
no
és pas amb el vostre monarca,
pobret,
una mica carca,
i en el fons, un pobre babau!
Així,
mentre ell donava voltes,
he
aprofitat l'oportunitat,
de
deixar les carns ben soltes,
i
a l’alcalde m’he xuscat!
Aquest
noi tan eixerit,
que
de "guapo gomines"
amb
els anys a esdevingut,
un
gran vell, madur i pansit!
M’ha
untat unes orgies,
tot
molt ben organitzat,
per
celebrar que aquests dies,
ho
són de capitalitat.
Capital
Catalana de la Cultura,
a
Reus se celebra aquest any,
però
a algú li ha vingut en gana,
tot
plegar sigui un engany!
Les
bendites entitats s’han esforçat,
amb
centenars de propostes,
dels
entrants fins les postres,
que
se les han passat per l’arc.
Pel
mateix lloc per on, demà,
fent
més soroll que milers de matraques,
es passaran el nou indret de Barraques
i
de nou, les entitats a callar!
Porto
dos dies visitant Reus,
Per
fer goma i passejar,
i amb
ferma voluntat de comprar.
I
si m’ho expliquen, no t’ho creus!
Botigues
que marxen, locals ben tancats,
mentre
la compra a la Fira,
centenaris
negocis en fan figa!
Per
tot plegat, els botiguers, emprenyats!
Però
no tot és tristesa, ni enyor
aquest
proper diumenge, amb vista
esdevindrà
gran protagonista,
ens
farà dir: Sí senyor!
Timecode, va als Òscars,
amb
força de guanyador
tots
plegats, amb fervor
aplaudirem
als nous stars.
El
que sí és, d’un premi mereixedor,
sense
excusa ni demora,
són
els clots que, del mig a la vora,
omplen
els vostres carrers.
Aviat
us vindran, ho escolteu nois?
una
fornada de personatges,
arrelats
i de forts bagatges.
Un
grapat de superherois!
Vindran
a salvar-vos
de
l’espai, la invasió,
que
al final tindran raó,
el
que de l’ovni van avisar-vos!
I
per acabar, com no,
us
parlaré d’enganys,
que
ho he après amb els anys,
que
si hi ha justícia? Doncs, no!
Jo
sóc reina, i tirana,
governo
per caprici,
i
un amargaré amb desfici,
per
això faré el que em doni la gana!
Ara,
jo us demano carotes,
Que
no sigueu tabalotes,
I
que fereu:
És
ballaruca, gresca i sarau.
Amunt
i crits, i feu tabola
a
la rua que fareu demà
apa
doncs, a riure i saltar,
i
a fer la gran xerinola.
Sigueu valentes, és
Carnaval!
Qui ha dit que no vindria?
Dones
de Reus, i carotes,
que
heu vingut a acompanyar-me,
el
vostre desig d’honrar-me,
us
ho agraeixo a totes!
Poc
escàndol, poques soltes,
ganxetes
i reusenques RTV,
que
fins aquí està bé,
que
jo sóc la Carnestoltes
Estic
tan emocionada,
que
no m’ho acabo de creure,
després
de quaranta anys callada.
I
ara que ja sóc visible,
feu
tots, muts i a la gàbia,
perquè
així la meva làbia,
esdevindrà
més sensible.
Perquè
després d’aquest silenci,
la
malenconia m’embarga,
que
en fa sentir ben llarga,
d’ànsia
i d’intens desfici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada